LE PROIET
Zeches? Da nos ne él ciamó degönes zeches?
Mo sce ares se ascogn? Magari desson ciaré do? Al é valch da descurí…
Avisa insciö pënsa tröc de nos. Mo se sbaliun dassënn. Düc chi che á n iat o n cian danter nos, pó to fora tres plü sovënz la zangia por zeches. Ince te chi raiuns olache fina sëgn nen êl nia.
Dal 2009 al 2012 á le spezialist de infeziuns Dr. Gernot Walder ejaminé cun le aiüt di iagri y dla forestala – tres le proiet “Interreg VEIT”- la defujiun de zeches y de sü provocadus tla zona dl Tirol.
L’ativité dles zeches ne é porimpó nia ciamó dër conesciöda. Ince sce ares é tl raiun dles Alpes – dô les zanzares – le parasit plü deslarié fora y che porta inant maraties. Sce y te ci raiuns che ares é y tan atives che ares é, ne sán nia. Chësc fej a vigni moda la prevenziun plü ria.

Le travert
Püc conësc l’ativité dles zeches tan bun sciöche i iagri: ëi les ciafa pro le tier salvare copé, pro le cian da ciacia y alda instësc pro le grup plü a risch por becades de zeches.
A Außervillgraten (Osttirol), s’á le Dr. Gernot Walder,
- adöm a n grup de doturs di tiers (ULLS1) da Belun,
- ala lia di iagri de Südtirol
- y la lia di iagri de Tirol,
metü sciöche travert da inrescí y monitoré l’ativité dles zeches tla Provinzia de Belun, tla Val de Puster (Provinzia da Balsan) y te Osttirol. Chësta monitorisaziun pó ince gní deslariada fora sön d’atri raiuns, sce ara porta früt.
Le travert de chësc proiet é, da analisé l’ativité de zeches sura na dorada plü lungia, ince por savëi da dí y reconësce danfora ci sorts de zeches che se desleria fora geograficamënter.

La app é sambëgn debann y nia relativa a porsones, chësc ó dí che an se registrëia ma cun le numer de zelular sön na plataforma.
La concretisaziun
Chësc proiet pó ma funzioné, sce i iagri se tól la bria da registré i caji de zeches sön i tiers de bosch che ai copa, sciöche ince pro i cians da ciacia y che ai i porta ite tres chësta app te na banca dates unica.
Tres chësc vëgnel registré y analisé chisc dac:
- le numer de zeches ciafades (pro rehli, cerf y ciamurc les ciafun scialdi te na zona grana sciöche na man do les urëdles y por i cian tla pert di edli)
- La posiziun GPS di tiers copá o plü avisa le revier
- Sort de salverjina
Sce an vëgn becá instësc, pón y desson le dé dant, por che an póis analisé la corelaziun dla becada tra le tier salvare y la porsona.
I dac coiüs adöm é la basa por chësta inrescida y ince por la monitorisaziun.
I iagri che tól pert, ciafará na vijiun tl proiet y podará osservé l’ativité dles zeches tles 3 regiuns (Bellun, Val de Puster, Osttirol).
Por i iagri y les iagres che o tó pert a chësc proiet, ti vëgnel pité na relativa formaziun.
La partezipaziun da pert di verda ciacia de Südtirol y de chi de Osttirol foss dër relevanta, deache ëi á la miú vijiun tla situaziun dla salverjina y é gonot punt de referimënt por i iagri y les iagres dl post.